Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat



Aquest web ja no és operatiu. Accediu a www.icgc.cat



Inici  >   Mapes escolars i divulgació  >   Diccionaris  >   Atles d'història

Atles d'història

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: atlas històric
cs atlas de historia; fr atlas historique; it atlante storico; en historical atlas; de historischer Atlas 

Atles temàtic composat, de forma monogràfica o molt destacada, per mapes destinats a l'estudi de la història i la seva plasmació espacial, quasi sempre acompanyats de textos, quadres, gràfics,  índexs de topònims, i altres materials de suport.

Els atles d'història han estat editats, quasi bé sempre, amb un enfocament didàctic, i pensats per a l'ensenyament de la història, sobre tot per als graus mitjans o de secundària, però també universitaris.

Mapes de la civilització egípcia en l'atles de Toynbee que correspon al volum XV i últim de la seva coneguda i extensa col·lecció Estudio de la Historia. TOYNBEE, Arnold Joseph.: Atlas histórico. Estudio de la historia. Barcelona, Buenos Aires, Emecé Editores,1968. s/ISBN.

A banda del nivell del públic destinatari, els atles d'història poden ser singularitzats tant per la seva periodització temporal com per la seva regionalització o l'abast territorial. Respecte a la primera variable, abunden els atles que abracen tots els temps, des dels més antics de la prehistòria fins als actuals de l'era contemporània, però sobretot en els nivells universitaris són freqüents els especialitzats en períodes concrets com ara, per exemple, l'edat antiga o el món medieval. Respecte a l'àmbit territorial estudiat, encara es dóna una major diversitat de marcs històrics, des dels més locals fins els universals sense oblidar, principalment en l'àmbit de l'ensenyament, les obres mixtes d'abast mundial i a la vegada del país de l'àmbit escolar al què van dirigides. Tampoc resulta gens estrany trobar atles mixtos compostos de mapes històrics i de geografia on, de vegades, la part geogràfica, col·locada al final de l'obra, apareix com una conclusió lògica, resultat de la pròpia història. Fins i tot, en les darreres dècades s'han elaborat interessants obres d'assaig i especulatives d'història del futur, com per exemple l'Atles de l'Europa futura o l'Atles del segle XXI, editat a finals del segle XX.

Interessants i pulcres mapes manuscrits d'un notable historiador extraordinàriament motivat per la cartografia. VICENS i VIVES, Jaume: Atlas de la evolución de la humanidad. Edició facsímil. Madrid, Ministeri de Cultura i Editorial Vicens—Vives.

Cada cop més, en el context del gran desenvolupament actual de la cartografia temàtica, abunden tanmateix atles històrics especialitzats en algun tema concret, és a dir, "doblement temàtics", com a atles d'història de la demografia, d'història de les civilitzacions, d'història de les religions, d'història de la ciència, d'història de les descobertes, etc., o encara d'algun tema particular dins d'un determinat país o territori concret, com a atles de la guerra civil espanyola, etc. 

Un mapa d'història de l'Europa del segle XVI, en un manual escolar. ROIG i OBIOL, Joan: Atlas de historia universal y de España. 2/edades moderna y contemporánea. Barcelona, Vicens–Vives,1980. ISBN: 84-316-1890-6. I un curiós i arriscat treball d'assaig i especulació històrica. PARTAL, Vicent: "Atles de l'Europa futura", a Presència, número 1.000. Girona, 21-27 d'abril de 1991.

La simbologia i el llenguatge del cartografiat de la història

Encara que els temes tractats –en aquest cas, la història– i les tècniques emprades pròpies de la cartografia temàtica –símbols associatius, coropletes, isopletes, etc.– són qüestions relativament independents, els mapes i atles d'història han utilitzat quasi sempre un llenguatge propi, preocupat certament de forma destacada en els canvis i l'evolució a través del temps, però aparentment bastant improvisat. Possiblement per aquest motiu, el llenguatge d'aquesta especial cartografia ha resultat sovint escassament poc consolidat, estructurat i convencionalitzat, i amb un baix rendiment gràfic i comunicatiu.

En general, els símbols puntuals dels senyals de batalles i conflictes, la simbologia lineal per als fronts de resistència o de fletxes per a conferir dinamisme als desplaçaments, avenços i difusions, a més de les habituals formes poligonals  per a encerclar i delimitat diverses realitats polítiques o socials, han constituït el més característic d'aquesta branca de la cartografia, probablement més autodidàctica que pròpiament sistemàtica. Degut a la seva falta d'autonomia comunicativa, això ha obligat quasi sempre a acompanyar els mapes d'història de textos explicatius, fet aquest, per cert, gens menyspreable en qualsevol dels casos. Però de tota manera, pot ser considerat raonable esperar, desitjar i promoure un major desenvolupament del llenguatge cartogràfic aplicat a l'estudi, a la narració i a la interpretació de la història i, semblaria esperançador que els nous mitjans digitals, multimèdia, interactius i amb dinamismes reals aportessin, per fi, una simbologia i uns mitjans més potents i eficients en el marc de la comunicació dels esdeveniments històrics a través de la imatge territorial.

Un atles de geopolítica actual prou representatiu pot ser el de Chaliand i Rageau (vegeu referències). A la dreta, interpretació cartogràfica de la geopolític de la lliure esterlina i el dòlar en el mecanisme d'exportació i importació típic de l'economia de lliure canvi anglès, i expansió financera dels Estats Units per a valorar les riqueses de la Terra. VICENS i VIVES, Jaume: Tratado general de geopolítica. Barcelona, Vicens–Vives, 1972. ISBN: 9788431613464. 

Altres elaboracions destacades i més específiques de mapes i d'atles al voltant de temes històrics, també amb forta tradició, els constitueixen els referits a l'especialitat de la geopolítica (o de vegades geohistòria), –amb alguns indicis de simbologia una mica més consolidada i convencional– i també a la de l'arqueologia, tots dos casos prou interessants degut a la considerable especialització temàtica pròpia d'aquestes disciplines, d'altra banda amb una producció i experiència editorial gens menyspreable.

L'arqueologia compta amb importants publicacions cartogràfiques entre les quals destaquen alguns atles que alternen mapes, plànols i fotos, freqüentment acompanyats de reconstruccions humanes dibuixades en perspectiva, com en aquest Gran Atlas de Arqueologia (vegeu referències).

Temes relacionats

atles
atles enciclopèdic
atles escolar
atles lingüístic
atles temàtic
cartografia
mapa temàtic

Referències

BOADAS, Joan (dir.), CANAL, Josep i altres: Atles d'història urbana de Girona. Segles VI aC - XVI. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, Girona, Ajuntament de Girona, 2010. ISBN: 978-84-8496-0.

BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor: Atlas històric d'Andorra (759-1278). Andorra la Vella, Govern d'Andorra, 1978. ISBN: 9991390014.

CHALIAND, Gérard i RAGEAU, Jean Perre: Atlas stratégique. Géopolitique de rapports de forces dans le monde. París, Arthème Fayard, 1983. Trad. castellà: Atlas estratégico y geopolítico. Madrid, Alianza Ed., 1983. ISBN: 84-206-6996-2.

FLON, Christine (ed.): Le grand atlas de l’archeologie. París, Encyclopædia Universalis, 1985. 2010. Trad. castellà: Gran atlas de arqueología. Barcelona, Ebrisa. 1986. ISBN: 84-96281-11-3.

HERNÁNDEZ i CARDONA, Xavier: Atles d'història. Andorra, Catalunya. Illes Balears. País Valencià. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2009. ISBN: 978-84-412-1899-4.

HORRABIN, J.F.: Atlas de política mundial. Traduït de l'anglès i adaptat al castellà per Ricardo Crespo. Barcelona, Joaquim Gil Editor, 1935. s/ISBN.

MARENCHES, Alexandre (dir,): Atlas géopolitique. París, STOCK, 1986. ISBN: 9788403600324. Trad. al castellà: Atlas geopolítico Aguilar. Madrid, Aguilar, S.A. de Ediciones 1989. ISBN: 84-03-60032-1. 

MESTRE, Jesús i HURTADO, Víctor (dirs.): Atles d'història de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1995. ISBN: 84-257-4061-9.

RABELLA, Josep M. i SELLA, Antoni (directors): Atles Geogràfic i Històric dels Països Catalans. València, Edicions del País Valencià, 2003. ISBN: 84-607-6948-8.

ROIG i OBIOL, Joan: Atlas de historia universal y de España. Volum 1: Edades antigua y media. Volum 2: Edades moderna y contemporánea. Barcelona, Vicens-Vives, 1970. ISBN: 84-316-0894-3 i 84-316-1890-6.

VERCAUTEREN, Fernand: Atlas historique et culturel de l'Europe. Brussel·les, Les Edicions Meddens, 1962. Trad. al castellà: Atlas histórico y cultural de Europa. Barcelona, Ediciones Nauta, 1962. s/ISBN.

Lectures recomanades

ALLEN, Phillip: The Atlas of Atlases. The Map Maker’s Vision of the World. Londres, Marshall, 1992. ISBN: 0-09-177359-8. Trad. en castellà: Summa Atlas. El mundo visto por los cartógrafos. Barcelona, Salvat, 1993. ISBN: 84-8031-052-9.

CHAUMEAU, C. i THUREAU, P. (ed.): Atlas des atlas. Le monde vu d’ailleurs en 200 cartes. París, Arthaud, 2008. ISBN: 978-2-7003-0168-7.

RABELLA i VIVES, Josep Ma.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.


Web ICGC 1.0 © 2015 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, NIF Q-0801980-D

Avís Legal | Galetes | Sobre el web | Accessibilitat | Política ambiental i de seguretat i salut laboral