Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat



Aquest web ja no és operatiu. Accediu a www.icgc.cat



Inici  >   Mapes escolars i divulgació  >   Diccionaris  >   Cartografia col·laborativa

Cartografia col·laborativa

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

Cartografia col·laborativa és l'activitat i el producte resultant d'afegir continguts d'usuari a la cartografia web per part d'individus o organitzacions, generalment en el marc d'un projecte definit, obert i cooperatiu amb finalitats de produir dades cartogràfiques noves o actualitzades, o d'afegir coneixement vinculat als llocs.

El procediment de treball en la cartografia col·laborativa és semblant al de projectes com Wiquipèdia, en el qual diferents usuaris col·laboren per a crear i millorar cartografia disponible a la web, i anàleg al desenvolupament col·laboratiu de programari que és la base de la creació de programari lliure. De fet, la cartografia col·laborativa és un tipus de projecte de desenvolupament col·laboratiu, que té per objecte en aquest cas la producció de dades i, específicament, de dades cartogràfiques.

La cartografia col·laborativa, en el cas de la producció de dades cartogràfiques, planteja reptes interessants, tant des del punt de vista tècnic i organitzatiu, com des del punt de vista legal, econòmic i institucional.

Tècnicament, per a dur a terme cartografia col·laborativa es requereix una aplicació que permeti l'edició simultània de dades geoespacials a través de la web, per tal d'assegurar que els elements geomètrics editats per una persona puguin ser editats alhora per altres persones i que el resultat final sigui coherent. També requereix que l'aplicació, malgrat l'edició simultània i l'existència de versions, actualitzi les dades publicades gairebé en temps real, a mesura que es generen, o amb el menor retard possible per oferir sempre la versió més actual de la cartografia. Finalment requereix, en major o menor grau, un cert control de qualitat de la cartografia publicada.

En termes econòmics i institucionals, els projectes madurs de cartografia col·laborativa, com per exemple OpenStreetMap, poden esdevenir competidors dels productes o serveis de mapes de les agències cartogràfiques oficials, en relació als quals es planteja la dicotomia entre rapidesa (i en alguns casos també gratuïtat) o qualitat de les dades. També poden competir amb els productes i serveis de mapes d'empreses comercials, els quals també competeixen en rapidesa i cobertura amb els oficials. En aquest cas la dicotomia es planteja entre la distribució lliure i gratuïta o el cost i restriccions de propietat i disponibilitat de les dades inherents a una distribució comercial.

En aquest sentit, les empreses comercials s'han adaptat millor i més ràpidament a la competència de la cartografia col·laborativa desenvolupant projectes de proveïment participatiu dins del marc i restriccions de distribució dels seus productes i serveis comercials, com per exemple Google Map Maker.

Dos exemples de cartografia col·laborativa: a l'esquerra el projecte col·laboratiu OpenStreetMap, a la dreta el projecte de proveïment participatiu Google Map Maker.

 

 

Origen

La cartografia col·laborativa neix gràcies al desenvolupament tecnològic de la cartografia web des de finals de la dècada de 1990 (Autodesk MapGuide el 1996; UMN MapServer o ESRI MapObjects IMS el 1997). En particular, ha estat possible gràcies a l'aparició de serveis de mapes web, d'aplicacions i d'APIs que permetien afegir continguts d'usuari de for­ma fàcil i senzilla a través de la web per part del públic en general no expert, com és ara Google Maps o Microsoft Virtual Earth (actualment Bing Maps) a partir de 2005.

Més enllà de l'aparició de la tecnologia necessària, la cartografia col·laborativa, té les seves arrels, igual que altres manifestacions del que es coneix com neogeografia, en el conjunt de tendències desenvolupades entorn del concepte de Web 2.0 i del moviment creixent en favor del programari lliure, que es caracteritzen per la col·laboració, creativitat i lliure disponibilitat de continguts a la web. En el cas de la informació geoespacial, la disponibilitat de serveis de mapes gratuïts i reutilitzables, juntament amb l'abaratiment i difusió dels dispositius mòbils de posicionament i navegació (receptors GPS, navegadors, telèfons intel·ligents) han motivat que els continguts de tipus cartogràfic o vinculats a la localització i l'espai adquirissin ràpidament un alt valor social i donessin lloc a activitats no tècniques sobre la informació geoespacial, com és ara la geoindexació o la geocerca, entre d'altres. Aquest alt valor social que ha adquirit la informació geoespacial n'ha incrementat extraordinàriament la necessitat i la demanda per part del públic no expert, que com a reacció al cost de la informació cartogràfica oficial, no sempre gratuïta arreu, o comercial ha desencadenat les iniciatives de cartografia col·laborativa, aprofitant que els mitjans tècnics són actualment a l'abast del públic.

Tipus de cartografia col·laborativa

Les aplicacions de cartografia col·laborativa es diferencien pel tipus d'informació que és objecte de l'edició col·laborativa. Bàsicament es poden distingir dos tipus d'aplicacions: les aplicacions que editen dades geoespacials a partir de les quals es formen els mapes publicats (p.e., l'edició de les línies que representen la xarxa de carreteres o de carrers, per crear-la, completar-la o actualitzar-la), i les aplicacions que afegeixen localitzacions i contingut, sovint de tipus multimèdia, associat a aquestes localitzacions. En el context de la cartografia col·laborativa, es diu que en el primer cas hom edita el propi mapa, la "superfície compartida" del mapa, mentre que en el segon hom edita capes afegides al mapa. En qualsevol dels dos casos, els continguts (les dades geoespacials) afegits han de ser editables per qualsevol usuari. Això exclou de la cartografia col·laborativa el simple fet de pujar documents o imatges de mapes, estàtics i no editables.

Exemples d'aplicacions de cartografia col·laborativa que editen dades geoespacials són OpenStreetMap, projecte col·laboratiu que té per finalitat la creació d'un mapa de base lliure i editable de tot el món inicialment centrat en carreteres i carrers però actualment ampliat a la resta d'informació d'una cartografia de referència; Geo-Wiki, dedicat a la producció i millora de mapes globals de la coberta del sòl; GeoNames dedicat al recull de toponímia de tot el món; i Google Map Maker, creat per Google per a produir mitjançant proveïment participatiu cartografia de referència de zones del món on la cartografia és escassa o no n'hi ha de disponible i poder incoporar-la al servei estàndard de Google Maps.

Exemples d'aplicacions de cartografia col·laborativa que afegeixen localitzacions i continguts associats són qualsevol aplicació de xarxa geosocial, que mostra les localitzacions i llocs d'interès dels usuaris, i altres aplicacions més específiques i d'abast més ampli com Placeopedia, que mostra la localització dels articles de Wiquipèdia, o Wikimapia, que permet afegir descripcions de qualsevol lloc del món en forma de notes,

Aspectes tècnics

La cartografia col·laborativa, especialment en el cas de les aplicacions que editen dades geoespacials, presenta les dificultats a resoldre d'edició concurrent i de control i reconciliació de versions, pròpies de qualsevol aplicació d'edició concurrent d'una base de dades espacial multiusuari.

D'altra banda, les aplicacions de cartografia col·laborativa que afegeixen localitzacions i continguts presenten a més la dificultat de resoldre els problemes d'obstrucció de la visualització de les dades, donat el nombre generalment elevat de localitzacions i continguts acumulats al llarg del temps. Aquesta dificultat resulta agreujada pel fet que el mapa a mostrar és dinàmic i ha de permetre mostrar qualsevol informació en qualsevol moment, de manera que no és possible generar un disseny de mapa estàtic que sigui vàlid universalment. El fons de mapa en aquests casos no sol oferir cap dificultat, ja que en general es tracta d'imatges de serveis de mapes, estàndard o no, tessel·lades o no, procedents de terceres parts per mitjà de l'API o servei web corresponent.

Una de les solucions adoptades per evitar o pal·liar l'obstrucció visual dels continguts és organitzar cada grup de continguts relatius a un usuari o tema en capes superposades, de manera que els usuaris puguin activar o desactivar a voluntat la visibilitat d'aquestes capes i per tant de tots els continguts que hi pertanyen. La separació dels continguts dels usuaris per grups mitjançant capes independents facilita també la solució de les necessitats de revisió de versions i control de qualitat.

Cartografia col·laborativa i proveïment participatiu

És discutit el fet que els projectes de proveïment participatiu promoguts des d'organitzacions comercials, com el cas de Google Map Maker, siguin realment projectes de cartografia col·laborativa. Més enllà del fet que la creació i actualització de dades és realitza de forma cooperativa, hi manquen dos aspectes cabdals del desenvolupament col·laboratiu: la propietat compartida del conjunt de l'obra, ja que ningú disposa d'un copyright sobre el conjunt, i la bidireccionalitat dels fluxos d'informació, que en termes pràctics significa la possibilitat de descarregar totalment o parcialment la informació cartogràfica produïda, fins i tot per part de persones que no hagin participat en la producció col·laborativa, ja que la cartografia és lliure i els projectes realment oberts no restringeixen l'edició i descàrrega només a usuaris registrats.

En casos com el de Google Map Maker és preferible parlar de proveïment participatiu. És a dir, l'externalització de tasques per part d'una organització en forma de projecte obert a la participació del públic en lloc d'assumir-les internament o contractar-les externament a una altra orga­nització. En sentit estricte, el proveïment participatiu es diferencia dels projectes de desenvolupament col·laboratiu pel fet que la iniciativa, i sovint la propietat, correspon en aquest cas a una organització o persona, que n'és destinatari i que pretén o pot utilitzar els resultats com a part de les seves activitats, eventualment comercials. També es diferencia pel fet que pot existir algun tipus de remuneració o compensació pels resultats obtinguts, i que aquests poden ser proporcionats per altres organitzacions. En els projectes de desenvolupament col·laboratiu, en canvi, la iniciativa parteix directament del públic, la participació és voluntària sense cap compensació i el projecte sol tenir caràcter obert i no lucratiu.

El proveïment participatiu podria ser una oportunitat interessant per a les agències cartogràfiques oficials i les administracions públiques per a reduir els costos i temps de producció i actualització de la cartografia, amb l'avantatge que podrien exercir un control de qualitat dels productes millor que les associacions voluntàries o les organitzacions comercials.

Temes relacionats

Referències

Mac Gillavry, E. (2003) Collaborative Mapping in www.webmapper.net

<http://www.webmapper.net/carto2003/> [Consulta: 11 maig 2012]

Lectures recomanades

Balram, S. and Dragicevic, S. (2006) (eds.) Collaborative Geographic Information Systems, Hershey, PA: Idea Group Publishing.

Mac Gillavry, E. (2006) "Collaborative Mapping and GIS: An Alternative Geographic Information Framework" in Balram, S. and Dragicevic, S. (eds.) Collaborative Geographic Information Systems, Hershey, PA: Idea Group Publishing.


Web ICGC 1.0 © 2015 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, NIF Q-0801980-D

Avís Legal | Galetes | Sobre el web | Accessibilitat | Política ambiental i de seguretat i salut laboral