Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat



Aquest web ja no és operatiu. Accediu a www.icgc.cat



Inici  >   Mapes escolars i divulgació  >   Diccionaris  >   Escalímetre

Escalímetre

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs escalímetro; fr échelle d'architecte, escalimètre, règle à l'échelle Kutsch; it scalimetro; en architect's scale, scale ruler, triangular scale; de Architect's Skala, Verkleinerungsmaßstab

 

 

Regle de caires múltiples, sobre els quals hi ha graduades gràficament escales diferents, normalment de valors arrodonits (1:100; 1:250: 1.300; 1:400; 1:500; 1:750; 1:800; etc.), destinat a la lectura i marcatge directe de distàncies sobre el mapa.

L'escalímetre pot ser considerat amb una tradició de més de quatre mil anys si es té en compte que apareix, amb una forma i dimensions molt semblants a l'actual, en els taulers de les escultures de l'Arquitecte del plànol i de l'Arquitecte del regle del Museu del Louvre, que representen Gudea, governanta de la ciutat-estat de Lagash (2141 - 2122 aC) durant la II dinastia de Ur, en Sumer, a la part baixa de l'actual Irak.

De fet, el concepte i la utilització de l'escalímetre l'aproximen molt al d'una escala gràfica però, en aquest cas, una escala gràfica mòbil, transportable, sobreposable, per tant, al damunt de qualsevol lloc de mapa per tal de llegir-ne alguna distància, amb l'única condició que l'escalímetre en ús contempli els mateixos valors d'escala que els emprats en la confecció dels documents cartogràfics que calgui mesurar.

La multiplicitat de fabricants i models d'escalímetre pot servir d'exemple de la gran diversitat d'aquests pràctics estris, entre els quals destaquen els anomenats d'estrella, els de ventall i els curvímetres.

La utilització d'escalímetres en el passat ha estat absolutament habitual no només entre els cartògrafs i geògrafs, sinó també entre els arquitectes, els enginyers i altres professionals de carreres tècniques. Degut a això, la major part dels escalímetres que es troben en el mercat són constituïts per jocs d'escales escollides formant conjunts adaptats precisament als diferents usos més convencionals dels diferents col·lectius professionals, arribant fins i tot per als del popular i estès modelisme ferroviari.

Anvers de l'escalímetre pla que acompanya i serveix d'útil complement a  un gran atles enciclopèdic universal editat per De Agostini.

 

Models més habituals

Han estat dissenyats i posats al mercat models molt variats d'escalímetres, uns més dissenyats pensant en el traçat, de vegades fins i tot en forma de jocs de regles incorporats als tecnígrafs de precisió emprats en el dibuix tècnic, i altres ideats més aviat per a la lectura de mapes al gabinet o en el treball de camp.

Per als treballs de projectes de gabinet els més utilitzats han estat els de perfil d'estrella de tres puntes, amb un total de 6 caires amb una escala diferent en cadascun d'ells, i amb les longituds més habituals de 30, 20 o 10 centímetres. Per al treball de lectura de mapes, ha estat més utilitzat l'escalímetre de ventall, més pla i portàtil, adaptable a la butxaca, compost per un nombre molt variable de tiges o tires de cartolina o material plàstic (freqüentment, d'entre 5 i fins 20 o 25 cm), unides i articulades per un dels extrems, cadascuna amb els dos (o quatre) caires aprofitats per escales diferents. També s'editen escalímetres impresos sobre tires de material flexible i adaptats específicament per a algun globus terraqüi d'una determinada escala. Encara existeixen altres models d'escalímetre de disseny molt menys habitual, com els constituïts per dos regles desplaçables entre si, amb un total de 8 caires, o altres ginys més o menys sofisticats.

Escalímetre pla de regles desplaçables amb vuit caires de diferents escales i un altre d'escala única destinat a acompanyar i mesurar sobre un globus terraqüi de 30 cm de diàmetre.

També són relativament tradicionals els escalímetres plans consistents en una làmina ample i fina cartolina, d'acetat o de material plàstic a voltes transparent, que va inclosa i guardada entre les pàgines d'un atles o llibre amb continguts cartogràfics, amb les escales gràfiques impreses adaptades expressament a les utilitzades en els diferents mapes de l'obra que acompanyen.

Quan els escalímetres són destinats a mesurar distàncies sobre línies corbes dels mapes, com ara carreteres i camins, rius, límits administratius, contorns de costa, etc., adquireixen el format d'un clàssic i conegut aparell manual, amb una petita roda per a resseguir la línia i enregistrar els valors de les distàncies sobre una limbe amb les diverses graduacions d'escales corresponent al mapes utilitzats. Aquests aparells, que reben el nom de curvímetres, poden ser mecànics o digitals. Aquests darrers, de vegades, es fabriquen combinats amb les funcions pròpies d'un planímetre per a mesurar també a escala les superfícies cartografiades, amb la possibilitat, tots ells, de ser programats, sense limitacions, amb les escales de treball requerides.

Escalímetre pla amb les dues escales més habituals (anomenades HO i N) emprades específicament per als nombrosos aficionats al món del modelisme ferroviari.

Present i futur dels escalímetres

Actualment, la utilització dels escalímetres, fins i tot dels digitals (com ha passat també amb els planímetres destinats a mesurar superfícies cartografiades), ha retrocedit de forma molt considerable, sobretot en els processos d'elaboració, projecte i disseny, a causa dels nous i radicalment revolucionaris procediments digitals de traçat assistit per ordinador que han desplaçat per complet, en pocs anys, el dibuix tècnic amb les tecnologies tradicionals. Però també han desaparegut de la lectura i consulta de la cartografia digital per ordinador, on aquest presenta còmodes eines automàtiques de mesura adaptades especialment per a la pantalla. No obstant, els escalímetres, i paradoxalment potser els models més senzills i portàtils, segueixen tenint encara una considerable utilitat, còmode i interessant, en la lectura i la consulta de tota mena de mapes i documents cartogràfics impresos i, probablement, la seguiran mantenint en el futur mentre existeixin mapes editats en paper.

Temes relacionats

cartografia
escala
generalització
mapa

Referències

ICA (CURRAN, James P. editor): Compendium of Cartographic Techniques. Londres, Nova York, International Cartographic Association / Elservier, 1990. ISBN: 1-85166-229-4.

LAWRENCE, George Richard Peter: Cartographic Methods. Londres i Nova York, Methuen, 1979 (2a). ISBN: 0-416-71640-7.

Lectures recomanades

SAAVEDRA DROGUETT, Camila: Escala (cartografía). Editorial Sanit Thomas College, Xile, 2008. ISBN: 84-9732-428-6.


Web ICGC 1.0 © 2015 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, NIF Q-0801980-D

Avís Legal | Galetes | Sobre el web | Accessibilitat | Política ambiental i de seguretat i salut laboral