Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat



Aquest web ja no és operatiu. Accediu a www.icgc.cat



Inici  >   Mapes escolars i divulgació  >   Diccionaris  >   Anàlisi del terreny

Anàlisi del terreny

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

L'anàlisi del terreny comprèn el conjunt d'operacions d'anàlisi de superfícies disponible en els sistemes d’informació geogràfica, aplicables als models digitals d'elevacions (MDE) i, en general, a qualsevol altra model de superfície digital. No obstant, excepte les operacions d'anàlisi topogràfica, que descriuen el gradient i altres característiques de la variació de la superfície, la majoria d'operacions d'anàlisi del terreny estan dedicades a aspectes (il·luminació, visibilitat, hidrologia o geomorfologia) que essencialment són específics de la superfície del terreny.

 

Origen

Les operacions d'anàlisi del terreny s'han desenvolupat a partir de la disponibilitat efectiva de models digitals d'elevacions i d'ordinadors d'ús general per a processar-los. Així, si bé els primers casos experimentals de models digitals d'elevacions daten de la dècada de 1950 (Miller, 1958), no és fins a la dècada de 1970 que es comença a disposar realment d'algorismes i programes per a l'anàlisi de models digitals d'elevacions (Brassel, 1974; Sutherland et al., 1974; Bauhuber et al., 1975; Peucker and Douglas, 1975; Myklestad and Wagar, 1977; LCGSA, 1978a, 1978b; entre d'altres) i encara bona part de les operacions més sofisticades d'anàlisi del terreny es desenvoluparien dins de la dècada de 1980 (Evans, 1980; Horn, 1981; Mark, 1984; Mark et al., 1984). Abans de l'existència de models digitals d'elevacions, les operacions manuals d'anàlisi del terreny eren molt laborioses i limitades. Generalment, més enllà de l'elaboració de perfils topogràfics i del càlcul parcial de mapes de pendents o d'orientacions i de conques visuals o de divisòries d'aigües, la majoria d'operacions d'anàlisi del terreny (d'il·luminació, hidrològica o geomorfològica), així com els productes de visualització del terreny més elaborats (ombreig del relleu, bloc diagrama, etc.) s'han desenvolupat com a operacions digitals.

Definició

L'anàlisi del terreny és una àrea d'anàlisi específica dins dels sistemes d’informació geogràfica, a part de les operacions generals de geoprocessament, que té per finalitat caracteritzar la superfície del terreny i extreure'n informació rellevant en relació a la hidrologia o la geomorfologia, a partir de models digitals d'elevacions (Burrough, 1986; Weibel and Heller, 1991; Wilson and Gallant, 2000; Li et al., 2005; Maune, 2006). Algunes de les operacions més generals de caracterització són aplicables a qualsevol tipus de model de superfície.

Estrictament, l'anàlisi del terreny no inclou les operacions de creació de creació de models digitals d'elevacions, com és ara la interpolació espacial ni la triangulació, ni les operacions de visualització de models digitals d'elevacions o de generació de productes de visualització derivats, encara que com és lògic estan molt relacionades i s'utilitzen conjuntament per a l'anàlisi i manipulació de les dades d'elevacions.

Les operacions d'anàlisi del terreny es poden agrupar en un cert nombre de blocs funcionals: anàlisi topogràfica; càlcul de volums; anàlisi d'il·luminació; anàlisi de visibilitat; anàlisi hidrològica i anàlisi geomorfològica. Les operacions dels blocs més generals (anàlisi topogràfica, càlcul de volums i anàlisi d'il·luminació) es poden realitzar indistintament amb models digitals d'elevacions segons el model de dades ràster o segons el model de dades TIN, encara que en general les operacions sobre dades d'elevacions ràster són més senzilles que sobre dades d'elevacions en forma de xarxa irregular de triangles (TIN). Les operacions més especialitzades d'anàlisi de visibilitat, anàlisi hidrològica i anàlisi geomorfològica només són possibles en els models digitals d'elevacions ràster.

Anàlisi topogràfica

L'anàlisi topogràfica és l'anàlisi bàsica de la superfície del terreny per mitjà de les derivades de superfície de primer ordre, gradient i orientació, que constitueixen el pendent de la superfície i, menys habitualment, per mitjà de les derivades de segon ordre, concavitat i convexitat, així com d'altres paràmetres com la rugositat. Inclou també altres càlculs bàsics, que no donen lloc a mapes, com perfils topogràfics, la longitud del pendent i el camí de màxim pendent.

Pendent: gradient i orientació

El pendent és el vector que expressa la direcció i la magnitud de la variació màxima dels valors d'una superfície contínua en cada punt. S'obté calculant les dues derivades de primer ordre, gradient i orientació, d'una superfície contínua. En el cas del terreny, el pendent correspon al pla de màxima variació d'altitud tangent a la superfície del terreny en cada punt, que intuïtivament s'entén com la màxima inclinació de la superfície del terreny. Habitualment, els termes pendent i gradient s'utilitzen com a sinònims, encara que estrictament per a definir el pendent calen el gradient i l'orientació.

El gradient és la derivada de primer ordre d'una superfície contínua que expressa la màxima taxa de variació dels valors de la superfície en cada punt. En el cas del terreny, el gradient correspon a la màxima taxa de variació d'altitud de la superfície del terreny en cada punt, expressada generalment en graus, en radians o en percentatges.

Gradient del terreny: a) model digital d'elevacions ràster; b) ràster de gradient corresponent al model digital d'elevacions; c) vista en perspectiva 3D del model digital d'elevacions recobert amb el ràster de gradient.

L'orientació és la derivada de primer ordre d'una superfície contínua que expressa la direcció que segueix la màxima taxa de variació dels valors de la superfície en cada punt. En el cas del terreny, l'orientació correspon a la direcció que segueix la màxima variació d'altitud de la superfície del terreny en cada punt, expressada generalment en graus respecte del nord.

Orientació del terreny: a) model digital d'elevacions ràster; b) ràster d'orientació corresponent al model digital d'elevacions; c) vista en perspectiva 3D del model digital d'elevacions recobert amb el ràster d'orientació.

El càlcul de pendents en els sistemes d’informació geogràfica és necessàriament una aproximació, atès que la representació del relleu en forma de model digital d'elevacions no és estrictament una superfície contínua. Segons les implementacions, el càlcul de pendents calcula només gradients o bé gradients i orientacions alhora. En els models digitals d'elevacions ràster, el pendent (gradient i orientació) de cada cel·la es calcula a partir de les quatre o de les vuit cel·les veïnes per mitjà de nombrosos mètodes, entre els quals el mètode de màxim gradient descendent, el mètode de diferències finites de segon ordre (algorisme de Zevenbergen-Thorne) o de tercer ordre (algorisme de Horn) i l'ajust per regressió múltiple d'un pla als valors d'altitud de cada cel·la i de les vuit cel·les veïnes. En els models digitals d'elevacions de tipus TIN, simplement es calcula el gradient, o el gradient i l'orientació, de cada faceta triangular a partir de l'altitud dels tres vèrtexs que la defineixen.

Pendent en els models digitals d'elevacions de tipus TIN: a) model digital d'elevacions TIN; b) gradient dels triangles del TIN; c) orientació dels triangles del TIN.

El gradient i l'orientació, igual que l'altitud, s'utilitzen directament o, molt sovint, es classifiquen en categories de pendent i d'orientació mitjançant reclassificació, a fi de determinar l'extensió del territori que compleix una determinada condició de pendent o d'orientació, o d'utilitzar les categories d'intervals de pendent o d'orientació en altres anàlisis o models.

Exemples de reclassificació de variables del relleu: a) model digital d'elevacions ràster; b) reclassificació de l'altitud en intervals; c) reclassificació de l'altitud en només dos intervals; reclassificació de l'orientació en dos intervals.

Curvatura: convexitat i concavitat

La curvatura és la segona derivada d'una superfície, calculada a partir de l'altitud en els models digitals d'elevacions: La segona derivada és la derivada de la primera derivada; és a dir "el pendent del pendent". La curvatura calculada segons la direcció del màxim pendent s'anomena curvatura del perfil, i la calculada en la direcció perpendicular a la direcció del màxim pendent s'anomena curvatura del pla. En l'anàlisi del terreny generalment només es calcular el component de gradient de la curvatura i principalment com a curvatura del perfil.

Els valors positius de curvatura en un punt indiquen que la superfície és convexa en aquell punt, mentre que els valors negatius indiquen que la superfícies és còncava i un valor 0 de curvatura indica que la superfície és plana. La convexitat en els models digitals d'elevacions serveix per a identificar les línies de carena i les línies d'inflexió o de canvi de pendent creixent del terreny, mentre que la concavitat serveix per a identificar els fons de vall i les línies d'inflexió o de canvi de pendent decreixent del terreny.

A més de servir per a identificar les formes estructurals del terreny, l'anàlisi de la convexitat i  la concavitat del terreny és útil per a interpretar l'efecte de la morfologia del terreny en el flux d'escolament de les aigües superficials i en l'erosió. La curvatura del perfil afecta l'acceleració o desacceleració del flux d'escolament, que incideix en l'erosió i la deposició de materials. La curvatura del pla, en canvi, afecta la convergència o divergència del flux d'escolament, que determina l'acumulació o intensitat del flux.

Curvatura del terreny: a) model digital d'elevacions ràster; b) ràster de curvatura del perfil corresponent al model digital d'elevacions (les cel·les fosques indiquen concavitat, les clares convexitat); c) vista en perspectiva 3D del model digital d'elevacions recobert amb el ràster de curvatura.

Rugositat 

La rugositat és un paràmetre que descriu el grau de variació periòdica de l'elevació de la superfície del terreny respecte de l'horitzontalitat i que per tant indica si la superfície del terreny presenta moltes oscil·lacions o si varia de forma monòtona. La rugositat es pot calcular segons diferents formulacions a partir de models digitals d'elevacions.

Perfils topogràfics

Un perfil topogràfic, o tall topogràfic o simplement perfil, és la representació gràfica d'un tall perpendicular del terreny al llarg d'una línia determinada, que mostra la variació d'altitud a intervals regulars de distància al llarg de la línia que defineix el tall. La línia que serveix per a elaborar el perfil pot ser una recta arbitrària o un element lineal de qualsevol forma, com és ara una carretera. Idealment, l'escala horitzontal i vertical del perfil topogràfic han de ser la mateixa. Sovint, però, s'acostuma a exagerar l'escala vertical per donar major èmfasi al relleu. 

Perfil topogràfic: a) model digital d'elevacions ràster i línia del perfil topogràfic; b) perfil topogràfic d'escales iguals.

Alguns altres càlculs senzills a partir d'un model digital d'elevacions són el càlcul de la longitud del pendent i el camí de màxim pendent.

La longitud del pendent és la distància entre dos punts calculada tenint en compte el pendent del recorregut, en lloc de la distància en el pla. El camí de màxim pendent és el trajecte que segueix la direcció de màxim pendent descendent sobre una superfície. El camí de màxim pendent acaba en el perímetre de la superfície o en una de les concavitats de la superfície.

Càlcul de volums

El càlcul de volums és el càlcul de la diferència en volum entre la superfície del terreny, representada per un model digital d'elevacions, i una altra superfície, que pot ser un pla horitzontal a una determinada cota d'altitud (per exemple, el nivell de la superfície de l'agua en un embassament) o la superfície del terreny resultant d'un determinat projecte d'obra, representada per un segon model digital d'elevacions que conté els canvis en la topografia del terreny, de manera que el càlcul de volums permet determinar el volum de moviment de terres a realitzar.

El càlcul de volums requereix models digitals d'elevacions de molt alta resolució produïts, generalment, mitjançant aixecaments topogràfics i acostuma a realitzar-se amb programes específics d'enginyeria civil. Tanmateix, alguns programes de SIG ofereixen les operacions més bàsiques de càlcul de volums entre un MDE i un pla, per sobre o per sota de la superfície del terreny, o entre dos MDE, tant en el cas de models digitals d'elevacions ràster com TIN.

Anàlisi d'il·luminació

L'anàlisi d'il·luminació comprèn tant el càlcul de reflectància de fonts d'il·luminació artificials, que es coneix com il·luminació analítica o ombreig d'il·luminació, com el càlcul de la insolació rebuda per la superfície del relleu.

Il·luminació analítica

L'ombreig d'il·luminació és la il·luminació analítica d'una superfície segons un focus de llum situat a un azimut i una elevació especificades per l'usuari. La posició del focus de llum no ha de coincidir necessàriament amb cap posició natural del Sol. L'ombreig d'il·luminació es genera automàticament a partir d'un model digital d'elevacions i dóna com a resultat una capa d'il·luminació, que produeix un efecte tridimensional per a la visualització del relleu.

Ombreig d'il·luminació: a) model digital d'elevacions ràster; b) ràster d'ombreig d'il·luminació corresponent al model digital d'elevacions; c) vista en perspectiva 3D del model digital d'elevacions recobert amb l'ombreig d'il·luminació.

Per a simplificar el càlcul de la il·luminació analítica, en lloc de les equacions de càlcul de la funció original, se solen emprar taules de reflectància, que contenen els valors precalculats de la reflectància en funció del pendent i de l'orientació relativa d'una superfície respecte d'un focus d'il·luminació en una posició i elevació determinades.

L'ombreig d'il·luminació és essencialment d'un producte de visualització derivat dels MDE, però els algorismes de càlcul són els mateixos que els emprats per a calcular la il·luminació natural del Sol i, en conseqüència, la insolació.

Insolació

El càlcul d'insolació del terreny és l'anàlisi que calcula la radiació solar incident (quantitat d'energia solar rebuda) en cada punt de la superfície terrestre a partir d'un model digital d'elevacions, generalment de tipus ràster. El càlcul d'insolació té en compte, a més del relleu, la posició del Sol segons la latitud, el dia i l'hora, i també eventualment l'efecte d'absorció atmosfèrica. El resultat d'un càlcul d'insolació sol ser un ràster amb valors d'insolació per a un dia i hora determinats o bé el total acumulat en un dia o en un període, o bé valors mitjans al llarg d'un període.

Anàlisi de visibilitat

L'anàlisi de visibilitat és una de les àrees clàssiques d'anàlisi del terreny que té per finalitat determinar les parts visibles del territori des d'un o més punts d'observació tenint en compte la superfície del terreny. Té nombroses aplicacions, entre les quals l'avaluació de l'impacte visual d'actuacions en el territori, l'anàlisi de la qualitat visual del paisatge, la vigilància i prevenció d'incendis forestals o la recepció sense obstacles dels senyals de telecomunicacions per a determinar les àrees de cobertura o d'ombra. Hi ha dos grans tipus d'anàlisi de visibilitat, l'anàlisi d'intervisibilitat i l'anàlisi de conques visuals, ambdues basades en models digitals d'elevacions ràster.

Intervisibilitat

L'anàlisi d'intervisibilitat és la modalitat interactiva i bàsica de l'anàlisi de visibilitat basada en models digitals d'elevacions, que determina si la línia visual que uneix dos punts sobre el terreny és interrompuda o no pel relleu, i per tant si un determinat objectiu és visible des d'un punt d'observació donat.

L'anàlisi d'intervisibilitat és una versió simplificada de l'anàlisi de visibilitat, en la qual només es determina si el punt objectiu és visible des del punt d'observació i viceversa, en lloc de determinar el conjunt de punts visibles des del punt d'observació. L'anàlisi d'intervisibilitat es basa en l'anomenada línia de visió, que és la línia recta traçada entre dos punts d'una superfície, la qual determina si un punt és visible des de l'altre o, en cas contrari, fins on arriba la visió a partir del punt d'observació en la direcció de l'objectiu sense la interrupció de cap obstacle.

La majoria de programes de  SIG que realitzen anàlisi d'intervisibilitat ofereixen opcions per especificar l'altura del punt d'observació i l'altura de l'objectiu, que són distàncies verticals afegides respectivament a l'elevació del punt d'observació i a l'elevació de l'objectiu a fi de tenir en compte l'alçada d'objectes en un o altre punt i realitzar l'anàlisi d'intervisibilitat reproduint condicions reals de visibilitat que produeixen resultats realistes i acurats. Per exemple, en el cas de vigilància d'incendis forestals, l'altura de l'observador pot ser l'alçada d'una torre de guaita des de la qual es realitza la vigilància, mentre que l'altura de l'objectiu pot ser l'alçada d'una columna de fum, ja que potser la posició on es produeix l'incendi no és visible però sí que ho és la columna de fum que se n'aixeca a una certa alçada.

Anàlisi d'intervisibilitat: a) model digital d'elevacions ràster; b) línia de visió entre un punt d'observació i un objectiu situats sobre la superfície del terreny (en verd les parts visibles, en vermell les no visibles).

Conques visuals

Una conca visual és la part de territori que pot ser observada des d'una determinada localització. L'anàlisi de conques visuals, sovint anomenat simplement anàlisi de visibilitat, és l'anàlisi basada en models digitals d'elevacions que determina totes les àrees visibles des d'un conjunt de punts d'observació donats.

Segons els programes i les opcions, el resultat d'una anàlisi de visibilitat pot ser binari (simple indicació de visible o de no visible), acumulat (quants punts d'observació veuen cada àrea) o categoritzat (quins punts d'observació veuen cada àrea).

Igualment, se sol disposar d'opcions per a ajustar l'altura del punt d'observació (per exemple, afegint l'altura d'una torre de guaita) i l'altura de l'objectiu, així com per indicar un desplaçament vertical del conjunt de la superfície segons la coberta del sòl (per exemple, afegint l'altura mitjana de les capçades dels arbres o dels edificis). En aquesta anàlisi de visibilitat més sofisticada, es disposa també d'opcions per especificar els angles de visió horitzontal i vertical i la distància visual d'interès mínima i màxima, a fi de restringir o reproduir condicions realistes de visibilitat, o bé per a qualificar la qualitat visual de les àrees visibles.

Anàlisi de conques visuals: a) model digital d'elevacions ràster; b) conca visual d'un punt d'observació; c) vista en perspectiva 3D del model digital d'elevacions recobert amb la conca visual. En tractar-se d'un únic punt d'observació les opcions binària, acumulada o categoritzada no tenen efecte i el resultat és simplement binari (visible o no visible).

 

Anàlisi hidrològica

L'anàlisi hidrològica és l'àrea d'anàlisi del terreny dels sistemes d’informació geogràfica basada en models digitals d'elevacions que permet modelitzar les característiques i la dinàmica hidrològica del terreny. L'anàlisi hidrològica en els SIG inclou el càlcul de la direcció i de l'acumulació de flux, la derivació de la xarxa de drenatge de les aigües superficials i la delimitació de les conques de drenatge.

Direcció de flux

La direcció de flux, o direcció de flux local, és la direcció en què s'escolen les aigües o els materials damunt de la superfície del terreny, calculada en els SIG a partir de models digitals d'elevacions ràster.

El mètode més habitual de càlcul de la direcció de flux a partir de models digitals d'elevacions ràster és el càlcul de la direcció de major pendent descendent per a cada cel·la en una finestra de 3 x 3 cel·les. El resultat d'aquest càlcul és un valor codificat per a cada cel·la que indica la cel·la veïna vers la qual vessen les aigües. Altres algorismes més sofisticats per a calcular la direcció de flux introdueixen variables aleatòries, a més del pendent, per modelitzar els aspectes estocàstics del terreny o tracten de modelitzar la dispersió de flux, que els algorismes més simples no poden reflectir.

Direcció de flux: a) model digital d'elevacions ràster; b) ràster de direcció de flux.

Acumulació de flux

L'acumulació de flux és l'operació d'anàlisi hidrològica ràster que calcula el valor acumulat en cada cel·la sumant al propi valor el de totes les cel·les aigües amunt que vessen vers la cel·la. Si no s'especifiquen valors o pesos inicials per a cada cel·la, l'acumulació de flux és simplement el nombre acumulat de cel·les que vessen vers cada cel·la. Les cel·les amb una elevada acumulació de flux permeten identificar els cursos de la xarxa de drenatge. El càlcul de l'acumulació de flux s'efectua a partir del ràster de direcció de flux.

Direcció de flux: a) model digital d'elevacions ràster; b) ràster de direcció de flux; c) ràster d'acumulació de flux.

Xarxes de drenatge

El càlcul de xarxes de drenatge o de cursos d'escolament és l'anàlisi hidrològica del terreny basada en models digitals d'elevacions que identifica automàticament els cursos d'escolament. A partir del model digital d'elevacions, el càlcul de cursos d'escolament genera primer un ràster de direcció de flux, i a partir d'aquest un segon ràster d'acumulació de flux, del qual se seleccionen les cel·les que reben flux des d'un cert nombre de cel·les aigua amunt (generalment un llindar arbitrari) i posteriorment es reclassifiquen per a obtenir les cel·les que formen part dels cursos d'escolament.

Càlcul de xarxes de drenatge: a) ràster d'acumulació de flux; b) ràster que representa els cursos d'escolament de la xarxa de drenatge obtingut de la reclassificació del ràster d'acumulació de flux per mitjà d'un llindar determinat d'acumulació de flux.

Conques de drenatge

El càlcul de conques de drenatge és l'anàlisi hidrològica del terreny basada en models digitals d'elevacions que identifica automàticament les conques de drenatge a partir d'un ràster de direcció de flux i d'un altre ràster amb els cursos fluvials per als quals es volen obtenir les respectives conques. El resultat d'un càlcul de conques de drenatge és un ràster de conques de drenatge, en el qual els valors de les cel·les indiquen la pertinença de cada cel·la a la conca de drenatge corresponent.

Càlcul de conques de drenatge: a) ràster de direcció de flux; b) ràster que representa les conques de drenatge per a un determinat conjunt de cursos fluvials.

 

Anàlisi geomorfològica

L'anàlisi geomorfològica és l'àrea d'anàlisi del terreny dels sistemes d’informació geogràfica basada en models digitals d'elevacions que té com a finalitat la identificació i extracció automàtica de formes del relleu. Hi ha dues aproximacions principals per a l'anàlisi geomorfològica del terreny mitjançant models digitals d'elevacions: l'extracció d'elements estructurals del relleu, per mitjà d'algorismes de topologia de superfícies, i l'anàlisi estadística multivariable, basada en la classificació del territori segons un cert nombre de variables del relleu derivades dels models digitals d'elevacions.

Extracció d'elements estructurals del relleu

Els elements estructurals del relleu són el conjunt d'elements que determinen la configuració de la superfície del terreny, principalment les carenes, o divisòries de conques, i els fons de vall o cursos de les xarxes de drenatge, els quals es poden derivar automàticament a partir d'un model digital d'elevacions. Aquest conjunt d'elements formen el que alguns autors (Burrough, 1986) anomenen topologia de superfícies. L'ús del terme topologia en aquest cas, tot i que és impropi perquè no hi intervenen els conceptes de límit i d'interior, es justifica pel fet que defineixen una estructura, encara que no es tracti d'una estructura topològica.

Els algorismes de topologia de superfícies són una família d'algorismes d'anàlisi del terreny que operen sobre models digitals d'elevacions ràster per a extreure automàticament elements estructurals d'una superfície, com ara la xarxa de cursos d'escorrentia superficial (fons de vall) o les divisòries d'aigües (carenes). Hi ha diversos algorismes i formes d'extracció d'elements estructurals:

  • extracció de carenes: identifica automàticament els punts situats al llarg de les línies de carena, considerats com a màxims locals d'altitud respecte del seu entorn.
  • extracció de concavitats: identifica automàticament els punts situats al llarg d'una concavitat local de la superfície del relleu, que generalment correspon a un fons de vall o curs d'escolament.
  • extracció de convexitats: identifica automàticament els punts situats al llarg d'una convexitat local de la superfície del relleu, que generalment correspon a una carena o divisòria d'aigües.
  • extracció de cursos: identifica automàticament els punts situats al llarg dels cursos d'escolament d'aigües superficials, considerats com a mínims locals d'altitud respecte del seu entorn.
  • extracció de punts extrems: identifica automàticament els anomenats punts extrems, que són les cel·les que corresponen a un màxim local o a un mínim local en un model digital d'elevacions ràster. Un màxim local és una cel·la d'un model digital d'elevacions ràster que té un valor d'altitud superior al de tots els seus veïns, la qual cosa és indicativa d'una convexitat local del terreny que correspon a un cim o a un punt d'una carena. Un mínim local és una cel·la d'un model digital d'elevacions ràster que té un valor d'altitud inferior al de tots els seus veïns, la qual cosa és indicativa d'una concavitat local del terreny que correspon a un punt d'un fons de vall o curs d'escolament.

Anàlisi estadística multivariable

L'anàlisi estadística multivariable aplicada a l'anàlisi geomorfològica del terreny consisteix essencialment a classificar el territori en funció d'un cert nombre de variables del relleu, com és ara elevació, gradient, orientació i menys habitualment rugositat, aplicant els mètodes clàssics d'estadística multivariable, com són l'anàlisi de components principals (a fi d'obtenir variables completament incorrelacionades) i l'anàlisi d'agrupaments, jeràrquica o no, per a classificar les parts del territori (típicament les cel·les del ràster del MDE i derivats) en un cert nombre de classes homogènies segons aquestes variables del relleu. El tipus de classificació obtinguda amb aquesta aproximació són zones d'una determinada altitud, pendent i orientació (per exemple, altitud baixa, pendent baix i orientació indefinida és una classe que correspon a zones planes de fons de vall).

La finalitat d'aquest tipus d'anàlisi no és identificar elements estructurals del relleu, sinó classificar tot el territori en unitats territorials que corresponen a un o altre tipus de forma del relleu o, si més no, que es diferencien de les del seu entorn. Aquest tipus d'unitats territorials, a part de descriure la forma del relleu, són útils per a anàlisis posteriors de caracterització o identificació d'unitats de paisatge. Exemples d'aplicació d'aquest mètode es poden trobar a Weibel and DeLotto (1988) o Ambrós and Nunes (1996). Quan aquestes unitats s'intersequen amb les conques de drenatge s'obté una divisió interna de cada conca en parts com fons de vall, zona culminal i diferents tipus de vessants segons orientació, altitud i pendent (Nunes et al., 2003).

Temes relacionats

Referències

Ambrós, S. and Nunes, J. (1996) "Definition of landscape morphological units from digital elevation nodels" in Rumor, M.; McMillan, R. and Ottens, H. (eds.) Geographical Information. From Research to Application through Cooperation. Amsterdam: IOS Press.

Bauhuber, F.; Erlacher, V. and Gunther, P. (1975) "A Programming System for the Manipulation of Digital Terrain Models" (in German). Organ der Deutschen Gesellschaft fur Photogrammetrie, 43, 104-107.

Brassel, K.E. (1974) "A model for automatic hill-shading", The American Cartographer, 1, 1, 15-27.

Burrough, P.A. (1986) Principles of Geographical Information Systems for Land Resources Assessment, Oxford, UK, Clarendon Press. Chapter 3.

Evans, I.S. (1980) "An integrated system of terrain analysis and slope mapping", Zeitschrift fur Geomorphologie (supplements), 36, 274-295.

Horn, B.K.P. (1981) "Hill shading and the reflectance map", Proceedings IEEE, 69, 1, 14-47.

LCGSA (1978a) ASPEX User's Manual, Cambridge, Massachussets: Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis, Harvard University.

LCGSA (1978b) SYMVU User's Manual, Cambridge, Massachussets: Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis, Harvard University.

Li, Z.; Zhu, Q. and Gold, C. (2005) Digital terrain modeling: principles and methodology. Boca Raton, Florida: CRC Press.

Mark, D.M. (1984) "Automated detection of drainage networks from digital elevation models", Cartographica, 21, 168-178.

Mark, D.M.; Dozier, J. and Frew, J. (1984) "Automated basin delineation from digital elevation data", Geo-Processing, 2, 299-311.

Maune, D. (2006) (ed.) Digital Elevation Model Technologies and Applications: The DEM Users Manual, 2nd edition. Bethesda, Maryland: American Society for Photogrammetry and Remote Sensing.

Miller, C.L. and Laflamme, R.A. (1958) "The digital terrain model. Theory and application", Photogrammetric Engineering, 24, 3, 433-442.

Myklestad, E. and Wagar, J.A. (1977) "PREVIEW: computer assistance for visual management of forested landscapes", Landscape Planning, 4, 313-332.

Nunes, J.; Martínez, J.; Abad, R. y Cerdán, R. (2003) "Plan de protección del medio natural y del paisaje del Bages. El análisis mediante SIG y la interpretación geográfica al servicio de la planificación territorial" in Nuevos Territorios para Nuevas Sociedades. IV Congreso Internacio­nal de Ordenación del Territorio. Madrid: CIOT.

Peucker, T.K. and Douglas, D.H. (1975) "Detection of surface specific points by local parallel processing of discrete terrain elevation data", Computer Graphics and Image Processing, 4, 375-387.

Sutherland, I.E.; Sproull, E.F. and Schumacker, R.A. (1974) "A characterisation of ten hidden-surface algorithms", Computing Surveys, 6, 1, 1-55.

Weibel, R. and DeLotto, J.L. (1988) "Automated terrain classification for GIS modeling" in Proceedings of GIS/LIS'88. Falls Church, Virginia: ASPRS/ACSM.

Weibel, R. and Heller, M. (1991) "Digital Terrain Modelling" in Maguire, D.; Goodchild, M. and Rhind, D.W. (eds.) Geographical Information Systems. Principles and Applications, Harlow: Longman.

Wilson, J.P., and Gallant, J.C. (2000) (eds.) Terrain Analysis: Principles and Applications. New York: Wiley.

Lectures recomanades

Burrough, P.A. (1986) Principles of Geographical Information Systems for Land Resources Assessment, Oxford, UK, Clarendon Press. Chapter 3.

Felicísimo, A.M. (1994) Modelos digitales del terreno. Oviedo: Universidad de Oviedo.

Weibel, R. and Heller, M. (1991) "Digital Terrain Modelling" in Maguire, D.; Goodchild, M. and Rhind, D.W. (eds.) Geographical Information Systems. Principles and Applications, Harlow: Longman.

Wilson, J.P., and Gallant, J.C. (2000) (eds.) Terrain Analysis: Principles and Applications. New York: Wiley.


Web ICGC 1.0 © 2015 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, NIF Q-0801980-D

Avís Legal | Galetes | Sobre el web | Accessibilitat | Política ambiental i de seguretat i salut laboral